Battiato: Alquimista de la poesía

BIEL MESQUIDA.

La claror antàrtica d´aquesta pluja de maig semblava que s´havia aferrat a les ombres de la seva llum: Battiato, alt, amb un vestit obscur, el nas aguilenc i els cabells grisos i onats, estricte, ha aparegut al hall de l´hotel Bellver acompanyat de Manlio Sgalambro: el vell amic que fa deu anys, quan es volia retirar, li donà marxa epifànica de la bona i amb el qual ha fet les lletres dels seus darrers discs. Des de la primera frase sabem que és ell: un cantautor que no es pot reduir a cap fòrmula, un poeta que troba la inspiració en la professió de l´artista i també en allò que arriba de dalt, un dadaista que afirma les llibertats en tot quan fa: cançó, òpera, pintura, cinemaÉ Recorda que Blair, Bush i Sharon (un vertader antisemita), són més perillosos que Berlusconi. Assegura que al concert antològic de Calvià ho cantarà quasi tot en italià, i faig un alè fondo. Afirma que la cosa que més li desagrada en el món actual és la vulgaritat barata que s´aferra arreu arreu. Conec els seus pensament d´ahir mirant el seu cos d´avui, ser com serà el seu cos demà mirant els seus pensamnets d´avui. Un sicilià mundial.